“El Corró Rus torna a decapitar al líder del Eix”
Hola, explicaré un resum de la meva vuitena partida de la lliga catalana de FoW contra Pares (“el corró rus”, el decapit-ador dels generals alemanys).
L'escenari era un "Hasty assault" a 10 torns. Es juga tota la partida de nit, amb quatre objectius, dos a cada costat de la taula, un de molt endarrerit i l'altre gairebé al centre de la taula. Hi ha reserves.
Com alemany porto una Panzerkompanie. Tenia en el camp de batalla en total 15 Pzs quatre d'ells Panzers III, a la rereguarda 6 Rokets, en reserva AA en camió, SdKfz recon, AA 38 (t) blindat i dos dels quatre Pz III.
El rus presenta una llista de la que només hi havia sentit parlar, una de cosacs, cavalleria cosaca. Em pregunto jo, què fan cavalls a aquesta alçada de la guerra? si no és que siguin per servir a l'hora de sopar amb un bon acompanyament de "kartofens"? , Més tard ho sabria per a què serveixen els dits equins. Anaven ben acompanyats amb 10 T-34 (5 d'ells T-34/85) més 10 Matildes amb tankosanikis, i per últim, de farciment en les reserves, morters de 8 cts. , AT de 45 mm i un gran grup d'infants.
Des del primer torn els dos contendents vam anar cap endavant sense por, a partir del tercer torn al meu flanc dret hi havia un minúscul bosc que em provocava un coll d'ampolla per a dos dels meus escamots de Panzers, vaig començar a patir assalts dels infants desmuntats, dels tankosanikisvis i foc dels Matildes a boca de canó i fins i tot del lateral, fruit de confiar massa en els meus “stromtoper “. En un contraatac vaig perdre a un grup sencer de quatre Pz IV ja que sense donar-li importància, poc abans, havia estat hàbilment envoltat pels russos, i al perdre l'assalt i només poder retirar-20 cm per ser de nit i estar envoltat, van quedar a l'abast dels assaltants a 10 ctm., i van ser capturats. Amb la pèrdua d'aquest Platoon més la pèrdua d'un altre Pz IV al bosc, que es va quedar encallat, vaig patir l'assalt de la infanteria desmuntada. Les meves possibilitats de cenyir-me al pla original que era travessar les seves línies amb algun platton cuirassat, per anar a l'objectiu del darrere, que estava dèbilment defensat, era ja, impossible. Només em quedava defensar i intentar sumar algun punt destruint a la endimoniada cavalleria fearlees o fer alguna gesta bèl·lica com fer prou baixes als Matildes perquè llancessin moral i que, com eren confident, es retiressin els restants.
A partir d'aquest moment va començar l'autèntic patiment, patint molta pressió amb continus assalts dels tankosannikis, si em decidia a assaltar, patia el foc defensiu dels Matildes que actuaven com a guardaespatlles. Vaig arribar a eliminar gairebé tots ells, però com comptaven com vius, i no com morts, el rus com si res, va continuar així el foc a distància dels T-34, i els trets a boca de canó i al lateral procedent dels Matildes (maleït préstec i arrendament), i la cavalleria pressionant a l'objectiu a prop del bosc. En aquelles alçades em vaig concentra a fer baixes als genets cosacs, per intentar sumar un punt, van superar la moral fins a tres vegades i quan fallava hi havia la seva HQ per poder repetir.
Contra els Matildes només vaig destruí un, amb els meus rokets, no tenien el dia, bé. millor dit, quan no aconseguien fer el "range in", no impactaven o el rus salvava els meus impactes fent sempre molt poques baixes. Els meus febles reserves només van servir per fer durar més l'agonia, enviant-les cap al reduït grup que quedava de genets i infanteria desmuntada, però van impactar poc, convertint-se al mateix temps en presa fàcil per als canons dels mil vegades repetit el seu nom: Matildes.
Mentre els T-34 van fer la seva feina, el tir al plat contra els Panzers que quedaven a la taula i jo no podia respondre o respondre poc, només aconseguint destruir un, tenia tantes coses que atendre a prop dels objectius i que em pressionaven, que no em podia concentrar amb un Platoon rival.
Al final amb una suma de baixes infernal vaig fallar la moral de companyia, deixant el camp de batalla amb la cua entre les cames, només van sobreviure dues Pl III i els 6 rokets.
Resultat: Pares 6 - Montseny 1.La partida va durà sis hores, sense interrupcions, sense descansos, vaige, com dirien en espanyol: “Sin cuartel”.
El més important d'una gran derrota, millor dit: d'una pallissa d'aquestes característiques, és treure conclusions. Si vols llegir una mica més, us explico les meves a conclusions a continuació.
Sé que el que vaig a escriure és una obvietat, fins i tot un tòpic, però estava oblidat per part meva. Mai t'enfrontis a un exèrcit soviètic amb Pz IV sense portar el seu germà gran el meravellós i incomparable Panthers G (a bona hora me'n recordo d'ells) ells no ho arreglaran tot però és un mal de queixal per al rus. No confiar-se amb el famós stromtroper, és millor jugar com si no ho tinguessis i si et surt, aprofita'l. Concentrar tot el foc sobre el gran grup més proper, encara que semblin inofensius, en la mesura del possible és clar. Evitar els colls d'ampolla ja que és fàcil que no puguis fer foc amb tots els tancs en passar la línia de foc per sobre d'altres. Ah!!! i sobretot tinguis clar que els boscos són com forats negres de l'espai, entra un panzer d'una banda i no surt per l'altre, fins i tot portant un "recovery vehicle", el meu va estar des del primer torn "bogged" sortia i tornava quedar encallat, no va poder ajudar, fins que va ser destruït pels genets de l'apocalipsi desmuntats.
L'artilleria és poc fiable, necessites molts torns per a poder sumar moltes baixes a un escamot d'infanteria rus, de més de vint peanes, entre el que falles i el que salva és poc decisiu en el transcurs de la batalla. No pot entrar res en la partida que tingui rodes que no estigui blindat, encara que només sigui el 0-0-0, és que és regalar un Platoon a la mínima que li disparen o l' escupen o el mira malament una peana contrària, es fon com un gelat sota el sol.
Bé, gràcies per la vostra lectura.
Toni Montseny
per Fowtarna 2010
Entrades
