26.10.10

Octubre carregadet

Aquest mes em deixat una mica abandonadet el blog, però la veritat és que ha estat un mes carregadet de coses. A part d'estar immersos un any més, en el començament de la lliga Catalana de Fow, em pogut fer algunes escapades, fem un petit resum de les nostres darreres visites i activitats:



Fira de Modelisme i Wargames a les Borges Blanques.


Vam esser pressents aquest cap de setmana a les Borges Blanques, a la Fira de Modelisme i Wargames, i la veritat vam quedar gratament sorpresos, diorames en 1:35, miniatures de 20mm, terrenys de joc, així com el gran desplegament del grup de recreació Airbone Lleida.
El diumenge, a mig matí, vam fer una mica d'introducció per el congregats, del nostre joc favorit: Flames of War, aprofitant l'exposició del material dels fabricants: “Encobertura” de gran qualitat, concretament vam gaudir d'un autèntic bocage de Normandia, visual-ment espectacular y d'un efecte molt realista.


Clickania Montblanc 2010.

Vam poder gaudir en una visita llampec o blitzkrieg :) de la fira de clikcs de Montblanc, el pasat 10 d'octubre, una mena de regressió a la nostra infància, que ens va demostrar que els cliks han evolucionat de manera espectacular, sobretot en temàtiques: romans, guerra civil americana, esquimals, zulus, etc... molt més complerts que els nostres famobils de crius. Diorames per parar un tren, grans i petits, però tots molt ben pensats. Us deixem unes fotos a la banda dreta del blog, perque us feu una idea.


Jornades de Rol i Estratègia a Reus.

El dissabte, dia 2 d'Octubre, vam poder retrobar-nos amb els nostres amics de Reus, per fer una partideta de Flames. Una zona oberta per tothom, amb partides a jocs de taula, Rol, wargames, etc...

Agrair un cop més, als organitzadors, la seva col·laboració en tot moment, i la bona entesa, esperem poder anar fent partides al local de la Associació de Rol de Reus, periòdicament, aprofitant la seva bona predisposició, que sempre ens han ofert, a veure si allistem per la causa algun warhammeru ;)

Merci per tot,


fins aviat,

Fowtarna 2010

12.7.10

Crònica de Batalla

El company Toni ens va fer arribar fa unes setmanes, una de les seves apassionades cròniques, corresponent a una de les darreres partides jugades en el marc de la pasada Lliga Catalana de Flames of War, el seu exercit alemany va patir un desenllaç terrible... no disposem d'imatges de la batalla, em ficat algunes del nostre arxiu particular.


“El Corró Rus torna a decapitar al líder del Eix”


Hola, explicaré un resum de la meva vuitena partida de la lliga catalana de FoW contra Pares (“el corró rus”, el decapit-ador dels generals alemanys).
L'escenari era un "Hasty assault" a 10 torns. Es juga tota la partida de nit, amb quatre objectius, dos a cada costat de la taula, un de molt endarrerit i l'altre gairebé al centre de la taula. Hi ha reserves.

Com alemany porto una Panzerkompanie. Tenia en el camp de batalla en total 15 Pzs quatre d'ells Panzers III, a la rereguarda 6 Rokets, en reserva AA en camió, SdKfz recon, AA 38 (t) blindat i dos dels quatre Pz III.












El rus presenta una llista de la que només hi havia sentit parlar, una de cosacs, cavalleria cosaca. Em pregunto jo, què fan cavalls a aquesta alçada de la guerra? si no és que siguin per servir a l'hora de sopar amb un bon acompanyament de "kartofens"? , Més tard ho sabria per a què serveixen els dits equins. Anaven ben acompanyats amb 10 T-34 (5 d'ells T-34/85) més 10 Matildes amb tankosanikis, i per últim, de farciment en les reserves, morters de 8 cts. , AT de 45 mm i un gran grup d'infants.

Des del primer torn els dos contendents vam anar cap endavant sense por, a partir del tercer torn al meu flanc dret hi havia un minúscul bosc que em provocava un coll d'ampolla per a dos dels meus escamots de Panzers, vaig començar a patir assalts dels infants desmuntats, dels tankosanikisvis i foc dels Matildes a boca de canó i fins i tot del lateral, fruit de confiar massa en els meus “stromtoper “. En un contraatac vaig perdre a un grup sencer de quatre Pz IV ja que sense donar-li importància, poc abans, havia estat hàbilment envoltat pels russos, i al perdre l'assalt i només poder retirar-20 cm per ser de nit i estar envoltat, van quedar a l'abast dels assaltants a 10 ctm., i van ser capturats. Amb la pèrdua d'aquest Platoon més la pèrdua d'un altre Pz IV al bosc, que es va quedar encallat, vaig patir l'assalt de la infanteria desmuntada. Les meves possibilitats de cenyir-me al pla original que era travessar les seves línies amb algun platton cuirassat, per anar a l'objectiu del darrere, que estava dèbilment defensat, era ja, impossible. Només em quedava defensar i intentar sumar algun punt destruint a la endimoniada cavalleria fearlees o fer alguna gesta bèl·lica com fer prou baixes als Matildes perquè llancessin moral i que, com eren confident, es retiressin els restants.



A partir d'aquest moment va començar l'autèntic patiment, patint molta pressió amb continus assalts dels tankosannikis, si em decidia a assaltar, patia el foc defensiu dels Matildes que actuaven com a guardaespatlles. Vaig arribar a eliminar gairebé tots ells, però com comptaven com vius, i no com morts, el rus com si res, va continuar així el foc a distància dels T-34, i els trets a boca de canó i al lateral procedent dels Matildes (maleït préstec i arrendament), i la cavalleria pressionant a l'objectiu a prop del bosc. En aquelles alçades em vaig concentra a fer baixes als genets cosacs, per intentar sumar un punt, van superar la moral fins a tres vegades i quan fallava hi havia la seva HQ per poder repetir.

Contra els Matildes només vaig destruí un, amb els meus rokets, no tenien el dia, bé. millor dit, quan no aconseguien fer el "range in", no impactaven o el rus salvava els meus impactes fent sempre molt poques baixes. Els meus febles reserves només van servir per fer durar més l'agonia, enviant-les cap al reduït grup que quedava de genets i infanteria desmuntada, però van impactar poc, convertint-se al mateix temps en presa fàcil per als canons dels mil vegades repetit el seu nom: Matildes.

Mentre els T-34 van fer la seva feina, el tir al plat contra els Panzers que quedaven a la taula i jo no podia respondre o respondre poc, només aconseguint destruir un, tenia tantes coses que atendre a prop dels objectius i que em pressionaven, que no em podia concentrar amb un Platoon rival.

Al final amb una suma de baixes infernal vaig fallar la moral de companyia, deixant el camp de batalla amb la cua entre les cames, només van sobreviure dues Pl III i els 6 rokets.
Resultat: Pares 6 - Montseny 1.La partida va durà sis hores, sense interrupcions, sense descansos, vaige, com dirien en espanyol: “Sin cuartel”.

El més important d'una gran derrota, millor dit: d'una pallissa d'aquestes característiques, és treure conclusions. Si vols llegir una mica més, us explico les meves a conclusions a continuació.
Sé que el que vaig a escriure és una obvietat, fins i tot un tòpic, però estava oblidat per part meva. Mai t'enfrontis a un exèrcit soviètic amb Pz IV sense portar el seu germà gran el meravellós i incomparable Panthers G (a bona hora me'n recordo d'ells) ells no ho arreglaran tot però és un mal de queixal per al rus. No confiar-se amb el famós stromtroper, és millor jugar com si no ho tinguessis i si et surt, aprofita'l. Concentrar tot el foc sobre el gran grup més proper, encara que semblin inofensius, en la mesura del possible és clar. Evitar els colls d'ampolla ja que és fàcil que no puguis fer foc amb tots els tancs en passar la línia de foc per sobre d'altres. Ah!!! i sobretot tinguis clar que els boscos són com forats negres de l'espai, entra un panzer d'una banda i no surt per l'altre, fins i tot portant un "recovery vehicle", el meu va estar des del primer torn "bogged" sortia i tornava quedar encallat, no va poder ajudar, fins que va ser destruït pels genets de l'apocalipsi desmuntats.

L'artilleria és poc fiable, necessites molts torns per a poder sumar moltes baixes a un escamot d'infanteria rus, de més de vint peanes, entre el que falles i el que salva és poc decisiu en el transcurs de la batalla. No pot entrar res en la partida que tingui rodes que no estigui blindat, encara que només sigui el 0-0-0, és que és regalar un Platoon a la mínima que li disparen o l' escupen o el mira malament una peana contrària, es fon com un gelat sota el sol.


Bé, gràcies per la vostra lectura.


Toni Montseny
per Fowtarna 2010

12.6.10

El gran T-34




“El millor tanc del món”
Mariscal alemany Ewald Von Kleist






Ha passat molt de temps des de que va aparegué el primer T-34 als camps de batalla, la seva primera aparició sembla que va ser al 1941, a Bielorússia, davant d'uns sorpresos panzers IV que veien com un nou tanc de silueta desconeguda feien acte de presencia, atonits veien com els seus projectils rebotaven a sobre la cuirassa d'aquell tanc desconegut.




El casc, dissenyat per Nikolai Kucherenko, utilitzaba tres tipús de blindatge: 45mm al frontal i laterals, 40mm a la part de darrera, i 20mm a la part superior. El blindatge inclinat proporcionava una bona protecció, fent-lo quasi indestructible a mitjans del 1941. Les seves cadenes de 48 cm, més amples que les dels panzers, sumat al seu bon sistema de suspensió, el feien molt versàtil en terreny difícil.



Aquest tanc va començar a produir-se al 1940, i quan va començar l'atac alemany a la URSS, ja es disposaven de 1000 unitats, suficient per donar un tomb a la guerra, tot i així, aquests primers t-34 arrossegarien greus problemes d'averies degut a una fabricació bastant deficient, això, sumat a una doctrina de combat poc desenvolupada i tripulants poc experimentats, va donar marge a que els alemanys dos anys després posessin en escena dos dels seus millors tancs, el Panzer V Panther, i el mític Tiger. La quantitat a la qualitat s'anava imposant, i la millor potencia de foc dels alemanys, anava quedant igualada i superada per la inferioritat numèrica, ja que la producció soviètica era molt més gran.





Poc després els soviètics van fabricar el T34/85, amb un canó de 85mm, que va poder fer front amb millors garanties al Panther alemany, tot i perdre autonomia i velocitat respecte als primers T-34, ja que aquest darrer pesava 32 tonelades, cinc més que el seu predecessor.


A la batalla de Kursk va ser el protagonista, i va marcar probablement el punt àlgid d'inflexió en contra del seus enemics germànics.


El T-34 és un dels favorits en les files dels jugadors de Flames of War que juguen amb soviètics, i per molts constitueix la seva força d'atac principal, la relació qualitat/cost de punts en les ordres de batalla el fan protagonista de moltes batalles. Aquest article és doncs, el nostre petit homenatge, a potser, el millor tanc de la 2a Guerra mundial.

Fowtarna 2010